Característiques d'Europa dels segles XVI al XIX

1. Conquesta de la llibertat dem pensament. No sense guerres, no sense violència, es va aconseguir la llibertat religiosa. El procés d’aquesta conquesta viu el seu moment culminant en el segle XVI, amb les guerres de religió. La llibertat de pensament suposa el triomf de la tolerància.
2. Fenomen dels estats i les nacions. Constitueix nació un poble amb voluntat de ser-ho, amb lleis pròpies, amb Història pròpia,… L’estat és una estructura política nascuda d’algunes monarquies (o en alguns casos, d’algunes repúbliques): es van desenvolupant com a embrió de l’Estat.
3. Desenvolupament econòmic. A Europa es produeix ja des del segle XVI un desenvolupament econòmic que la situa en un lloc privilegiat (econòmicament parlant) en el món, la qual cosa li permet assaltar les riqueses d’altres països (per exemple de països de l’Àfrica o Amèrica). Aquest desenvolupament consisteix primer en un procés intern (especialització productiva, costum de la compra-venda, etc.) i després extern. La culminació d’aquest procés es dona amb la Revolució Industrial.
4. Triomf de la raó i la llibertat, entre finals del XVII i mitjans del XVII. Fruit del racionalisme vingut amb la Revolució Francesa i de la defensa que l’empirisme anglès va fer de les explicacions raonades, que acaba amb el providencialisme, l’explicació divina. S’estableix una frontera molt clara entre fe i raó. Paral·lelament s’acaba amb la por de ridiculitzar els governants, desafiar els monarques absoluts, els capellans (que fins ara havien tingut el monopoli de l’educació), etc.
5. La llibertat política, que és fruit de totes aquestes coses. És una batalla per conquistar drets pels ciutadans; lent, però que es va consolidant: primer amb la introducció de règims parlamentaris, que limiten el poder del rei; però la gran conquesta, el sufragi universal, no s’imposa a tota Europa fins a ben entrar el segle XX.
6. El sistema de benestar social no ha vingut del capitalisme. L’estat del benestar s’ha guanyat mitjançant les reivindicacions obreres. En les primeres dècades del capitalisme la situació social era fins i tot pitjor que la dels anys precedents: el treball de les dones i dels menors d’edat era en condicions de gran explotació, hi havia escassetat d’aliments, una jornada laboral més extensa, etc. La industrialització provoca grans riqueses, però no es tradueixen en benestar social.