Filippo Brunelleschi
Felip Brunelleschi va ser qui va començar a aixecar els edificis segons la formula Renaixentista. L’any 1401 (alguns autors defensen aquesta data com l’inici del Renaixement) el gremi de la Calimala, que tenia el baptisteri de Florència (és l’edifici religiós més antic conservat, és romànic, del segle XI), va decidir que calia fer les segones portes del baptisteri.
Es tracta d’un edifici ortogonal amb tres portes, que en principi eren de fusta normal, però aquest gremi les va anar substituïnt per altres més sofisticades: de bronze, historiades. El gremi de la Calimala va convocar un concurs públic amb una sèrie de requisits:
- Tots els artistes havien de representar el Sacrifici d’Isaac.
- Tots ells havien d’esculpir de la mateixa manera el relleu: seguint la mateixa estructura, el mateix tipus de relleu, que tenien les portes medievals.
Brunelleschi es va presentar al concurs. D’una banda, és una escena que forçava a una sèrie de coses que tots els artistes havien de tenir en consideració: els personatges que hi intervenien, per exemple (Abraham, Isaac, els dos servents, la mula i l’àngel que porta l’anyell que realment s’ha de sacrificar en lloc del fill d’Abraham).
No era una escena fàcil: pare i fill, víctima i botxí, havien de quedar clars i contrastats. I d’altra banda, calia que la resta de personatges també hi aparegués però apartats de l’escena principal.
Tant a l’exercici que va presentar ak concurs Ghiberti com el que va presentar Brunelleschi s’hi observa un retorn a l’antiguitat. Ghiberti conceptualment segueix sent un autor Gòtic: sí que presenta cossos molt bells, però amb això no n’hi ha prou per a considerar-lo Renaixentista, ja que no busca formes essencials comprensibles sinó que encara segueix donant molta importància a la bellesa formal, a la complicació del treball amb la matèria, al modelat de les formes, etc., fins i tot quant tot això fa que l’essencial no s’entengui o hi hagi més complicacions per a entendre-ho.
La figura principal recorda a les obres clàssiques. En com s’hi veu reflectit l’anyell, l’arribada de l’àngel, el braç d’Abraham, etc., es pot veure la distància que hi ha entre Ghiberti i Brunelleschi. cadascun d’ells posa l’accent en detalls diferents de l’escena.
Brunelleschi construeix una escena piramidal, en el triangle l’escena queda emmarcada. Els dos criats estan disposats de manera que queda emfatitzat el punt àlgid del braç d’Abraham.
Ghiberti disposa un espai contra un altre espai separats per una roca que no acaba de funcionar massa bé com a element separador.
Ghiberti va ser finalment triat pel gremi de la Calimala. Devien considerar que tenia un gust més refinat que el de Brunelleschi. A més, tècnicament, el seu exercici era menys arriscat de fondre, estilísticament era també menys arriscat i econòmicament més barat.
A la catedral de Florència s’hi observa també la cúpula que el 1418 va fer (aquest cop sí) Brunelleschi per encàrrec del gremi de la llana després de guanyar un concurs públic. És una cúpula estèticament adaptada a la resta de la catedral, no sembla que hagi passat més d’un segle entre la construcció de la catedral i la de la cúpula. La cúpula, estèticament, és gòtica: fa servir l’arc apuntat en lloc de l’arc de mig punt. Però tècnicament soluciona els problemes que tenia el fet de cobrir aquest espai gràcies a instruments i a mitjans renaixentistes. A més es pot llegir als documents relacionats amb aquesta constricció que Brunelleschi és «inventor i governador de les obres», cosa molt diferent al mestre d’obres anterior.
L’Hospital dels innocents és una altra obra de Brunelleschi. De fet es un orfenat, fer entre 1419 i 1444. Era un centre important de la beneficència. Era Civil, però Brunelleschi va saber adaptar la seva obra visualment al millor per al cas concret que li demanava. Brunelleschi va concentrar els seus esforços en crear una nova tipologia de façana, que era la part pública d’aquest edifici.
L’orfenat és a una plaça. Va crear una façana que s’avancés un plànol a l’edifici, de forma que la transició entre l’espaui obert de la plaça i l’espai pesat de l’edifici no és tan traumàtica. Fa això per mitjà d’un porxo.
És un edifici en què predomina el gris i el blanc, excepte els cercles blaus dels carcanyols de les columnes. L’ús del gris verdós ve d’una tradició de l’ús de dos colors molt pròpia de Florència. Però no l’usa per decorar la façana sinó per clarificar-la: pretén mostrar-nos quin és el seu procediment i eines de treball. Usa el blanc en els elements estructurals mentre que els arcs i altres elements del seu vocabulari arquitectònic són en general grisos.
Brunelleschi fa una interpretació d’alguns elements clàssics (per exemple, la idea del podi clàssic) per adaptar-lo a la funcionalitat que ha de tenir l’edifici (hi posa una escalinata). També importa l’horitziontalitat del món clàssic. Arquitrau, fris i cornisa són tres elements de l’entaulament clàssic, que són en aquest cas reinterpretats per Brunelleschi, que situa a la façana aquests elements per donar èmfasi d’horitzontalitat. L’horitzontalitat substitueix a la verticalitat gòtica, verticalitat que fa perdre a l’home, que busca a Déu (simbòlica), etc. Una horitzontalitat fàcilment comprensible, amb proporcions copsables.
D’una mida bàsica depenen la resta de mides de l’edifici. En l’arquitectura gòtica, totes les peces encaixen com a un trencaclosques, però no depenen les unes de les altres. En l’arquitectura renaixentista, les peces síq ue depenen les unes de les altres, tot dotant la construcció d’una estructura orgànica.
L’any 1418, quan s’està fent la cúpula, està també a punt de començar la reedificació de l’Església de Sant Llorenç, una petita església romànica. Transsepte, absis i creu llatina eren tres elements d’aquesta església. Volien enderrocar el transsepte i fer l’església més gran, construint tot de capelles al transsepte i un nou absis.
Les famílies més riques del barri de Sant Llorenç havien de pagar les capelles del transsepte, i la reforma de l’absis aniria a càrrec de la capella. Giovanni di Bicci de’ Medici contracta a Brunelleschi per què faci la capella que ha d’estar sota el patrocini de la família Medici.
Aquestes famílies que havien de construir capelles volien treure’n algun profit. Entre d’altres coses la capella serviria com a panteó familiar. Però Giovanni di Bicci de’ Medici no només es va fer càrrec de la seva capella sinó també de la sagristia, que també va encarregar a Brunelleschi. Cal dir que aspirava a governar Florència.
Actualment, la sagristia es veu d’una forma molt diferent a com la va pensar Brunelleschi perquè s’hi ha afegit decoració. Ell va fer servir de nou la bicromia. Una estructura recorre l’entaulament de la sagristia i l’uneix en certa forma amb la capella dels Medici. És una estructura semblant a la de l’Hospital, però on s’ha substituït la columna per pilastres.
Hi ha qui ha dir que Brunelleschi va fer una translassió de l’arc de triomf romà per a fer la paret que dona entrada a l’absis. Seria traslladar un element pagà a una estructura religiosa, cosa que tindria sentit perquè en el fons s’està celebrant l’existència d’una nissaga, els Medici.
Més informació